<\/p>\n
Tom\u00e0s Cusin\u00e9,<\/strong> (Mollerussa, 1962) \u00e9s en\u00f2leg, empresari, propietari i gestor, per\u00f2 segurament cap d\u2019aquestes coses el defineix. Cusin\u00e9, \u00e9s un espavilat en el millor sentit de la paraula, com diu el diccionari: d\u2019enteniment viu, despert.<\/em> Un apassionat de la seva feina que circumstancialment es va trobar fent vi i d\u2019aix\u00f2 n\u2019ha fet la seva vida. Diu que el seu secret \u00e9s la inconsci\u00e8ncia, per\u00f2 parlant amb ell no costa deduir que l\u2019esfor\u00e7 i la feina tamb\u00e9 hi han tingut alguna cosa a veure. Coneixent-lo una mica m\u00e9s \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil entendre perqu\u00e8 fa els vins que fa.<\/p>\n <\/p>\n Com comen\u00e7a la seva hist\u00f2ria amb el vi?<\/strong><\/p>\n El meu pare va comprar Castell del Remei, la propietat agr\u00edcola. Era l\u2019any 1982, jo tenia 20 anys i estava estudiant empresarials a Barcelona. B\u00e9\u2026(riu) te\u00f2ricament estudiava\u2026.El celler no era l\u2019objectiu, per\u00f2 all\u00e0 estava i mai, des dels anys 50 no s\u2019havia deixat d\u2019elaborar vi tot i que en aquell moment no es comercialitzava. A casa est\u00e0vem acostumats a treballar tots, des de petits, i vaig pensar que all\u00f2 en paral\u00b7lel a la finca agr\u00edcola podia ser un negoci i vam decidir invertir-hi. Em vaig trobar enmig de la reconstrucci\u00f3 del celler. No sabia res del vi ni de la vinya. Sabia del pomes i de peres, per\u00f2 cep no n\u2019havia vist cap mai. De fet el primer cop que em vaig posar davant d\u2019un prestatge amb ampolles de vi vaig pensar: \u201ci aix\u00f2 com es deu vendre?\u201d.<\/p>\n <\/p>\n I com ho va fer?<\/strong><\/p>\n Vam comprar dip\u00f2sits. Vam introduir un en\u00f2leg i vam comen\u00e7ar a elaborar, aix\u00ed com pod\u00edem. Va ser un proc\u00e9s dur\u2026pensa que jo dormia al celler en alguna \u00e8poca, molts dies. Aix\u00f2 s\u00ed, dormia al celler per\u00f2 tamb\u00e9 anava a la fira del teatre\u2026tenia poc m\u00e9s de 20 anys i all\u00f2 estava al 100% sota la meva responsabilitat. Mai vaig considerar que fos una responsabilitat excessiva. La feina no em fa por i a m\u00e9s s\u00f3c molt inconscient. Crec que precisament la meva inconsci\u00e8ncia m\u2019ha portat on s\u00f3c. Em vaig trobar que ja estava all\u00e0 enmig fent de cellerer, elaborant i elaborant, per\u00f2 sense pensar en la venda.<\/p>\n <\/p>\n Per algun lloc devia comen\u00e7ar?<\/strong><\/p>\n L\u2019any 89 vam sortir amb Gotim Bru sense Denominaci\u00f3 d\u2019Origen, de l\u2019anyada 1985. De fet tampoc sabia qu\u00e8 era una denominaci\u00f3 d\u2019origen. Vam comen\u00e7ar a etiquetar i la nostra primera oportunitat de venda important va ser de 150.000 ampolles a Vinos Selecci\u00f3n. D\u2019aqu\u00ed en vam treure alguna cosa i vaig anar a alguna fira, per\u00f2 tot aix\u00f2 mentre seguia treballant a d\u2019altres empreses de la fam\u00edlia. Uns anys despr\u00e9s vam fer una etiqueta nova i vam anar a buscar Taula de Disseny, un dels equips de disseny m\u00e9s important en aquell moment. I jo mentrestant anava aprenent sobre la marxa.<\/p>\n <\/p>\n I tot plegat ho feia sol? Sempre autodidacta? <\/strong><\/p>\n Autodidacta s\u00ed, per\u00f2 procurava envoltar-me dels que en sabien per aprendre\u2019n d\u2019ells. Com per exemple, amb l\u2019assessorament d\u2019\u00c0ngel Cam\u00ed. Aix\u00ed jo tamb\u00e9 vaig poder sortir a vendre. Per\u00f2 tot plegat va ser bastant decebedor. Sortia a vendre amb les caixes, anava als llocs i acabava anant fins a tres cops per una sola venda i a m\u00e9s a vegades no cobrava. Aleshores vaig descobrir que hi havia una cosa que es deia distribu\u00efdor, (riu) un majorista vaja\u2026i tamb\u00e9 vaig descobrir que es podia exportar\u2026i va ser a partir d\u2019aqu\u00ed que la cosa va comen\u00e7ar a rutllar.<\/p>\n <\/p>\n Com ho vivia tot plegat?<\/strong><\/p>\n Ho vivia molt sol. La veritat \u00e9s que molt sol. El fet de trobar la distribuci\u00f3 \u00e9s el que m\u00e9s em va salvar, perqu\u00e8 la feina de prop de 4 anys perseguint els clients per Barcelona un per un \u00e9s molt decebedor\u2026.Per\u00f2 comences i cada vegada t\u2019agrada m\u00e9s, en saps m\u00e9s. Vaig con\u00e8ixer gent. En Quim Vila i l\u2019\u00c0lex Illa. De fet l\u2019Illa em va portar a un tast, era el meu primer tast. Em va semblar al\u00b7lucinant. All\u00e0 hi havia totes les grans personalitats del cava i era a cegues i va, i trien com el millor un Delapierre o un Rondel, ara no ho recordo i tothom va comen\u00e7ar a malparlar i menystenir-lo. Vaig trobar que en aquest m\u00f3n hi havia molt d\u2019ego\u2026<\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 diu que el punt d\u2019inflexi\u00f3 va ser l\u2019exportaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Ens van donar uns premis al 90 i al 91 i aix\u00f2 anima molt, per\u00f2 s\u00ed. Es pot dir que nosaltres vam comen\u00e7ar realment exportant. Tot i que tamb\u00e9 tenia distribu\u00efdors a tot l\u2019Estat vaig decidir centrar-me en Catalunya i la internacionalitzaci\u00f3. Hi va haver un moment que prop del 70% se n\u2019anava a fora. Vam trobar un forat en el mercat nord-americ\u00e0 i amb l\u2019Eric Solomon vam comen\u00e7a a vendre, vendre, vendre i l\u2019any 2003 vam arribar a les 300.000 ampolles. Aquest va ser el gran creixement de Castell del Remei, des de l\u2019any 98 al 2003.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 he de dir que pensava una mica m\u00e9s enll\u00e0 del vi i en paral\u00b7lel, una de les primeres coses que havia fet al principi, havia estat obrir una botiga al castell. Era de vins a doll i sorprenentment funcionava. Ara b\u00e9, el que s\u00ed vaig descobrir \u00e9s que les relacions amb les persones del vi eren determinants.<\/p>\n <\/p>\n Amb altre gent que fa vi, vol dir?<\/strong><\/p>\n Amb tothom! Al cap d\u2019un temps vaig comen\u00e7ar a anar a tot arreu on es fessin coses de vins perqu\u00e8 me\u2019n vaig adonar que con\u00e8ixer el sector era b\u00e0sic, i sin\u00f3 no faria res. Per mi, el principal prescriptor que pots tenir \u00e9s el mateix sector. No \u00e9s la compet\u00e8ncia, de fet \u00e9s qui et pot donar prestigi. Evidentment has de fer un bon producte, per\u00f2 les relacions personals s\u00f3n el m\u00e9s important. Per elaborar, per vendre, per distribuir, per con\u00e8ixer el sector, per proveir-te d\u2019etiquetes, suro, b\u00f3tes\u2026Recordo l\u2019\u00c1lvaro Palacios que era comercial de b\u00f3tes aleshores i va venir una vegada i em va dir \u201ctengo un poyecto en el Priorat, ya ver\u00e1s que esto ser\u00e1 la ostia\u201d\u2026I mira\u2026 per mi ell \u00e9s el rei del m\u00f3n del vi i les relacions amb les persones, imprescindibles.<\/p>\n <\/p>\n I a m\u00e9s de vendre vi va aprendre a fer-lo\u2026<\/strong><\/p>\n \u00c0ngel Cam\u00ed va ser un gran mestre. I amb ell vaig aprendre a elaborar vi. L\u2019any 95 va entrar com a assessor Miguel \u00c1ngel de Gregorio i amb ell vaig aprendre a fer vins amb crian\u00e7a i a fer cupatges. I a valorar la import\u00e0ncia de la vinya. Ara tenim tot el control des de la vinya fins a la venda, per\u00f2 abans no era aix\u00ed. No elabor\u00e0vem malament per\u00f2 en aquella \u00e8poca en la viticultura es prioritzava la quantitat i no la qualitat. Potser la varietat per\u00f2 no com s\u2019havia treballat. De fet ara la vinya \u00e9s l\u2019actor principal. Si tens un bon ra\u00efm, fer vi bo \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n <\/p>\n I amb la fam\u00edlia qu\u00e8 tal?<\/strong><\/p>\n A veure. Cap a l\u2019any 96 vam voler canviar la imatge. I a m\u00e9s vaig proposar comprar el celler C\u00e9rvoles. Era una aposta personal, per\u00f2 en realitat era una compra de la fam\u00edlia. Per sort la fam\u00edlia tenia altres negocis i havia anat posant diners. All\u00f2 va ser una sangria en general. No s\u2019acabava mai. I no \u00e9rem uns potentats perqu\u00e8 la compra de la finca agr\u00edcola de Castell de Remei es va fer amb un pr\u00e9stec al banc.<\/p>\n <\/p>\n De la compra de C\u00e9rvoles ja en fa 20 anys<\/strong><\/p>\n C\u00e9rvoles es va comprar en un moment dur. Hi havia 30 ha plantades, un petit celler i feien dos vins. Quan els vaig tastar vaig tenir clar que all\u00f2 s\u2019havia de comprar com fos. Eren vins m\u00e9s estructurats, m\u00e9s potents i amb un color incre\u00efble. M\u2019hi vaig tirar de cap. Era l\u2019oportunitat de fer vins de m\u00e9s nivell. Aix\u00ed a trav\u00e9s d\u2019aquesta compra vam poder fer el vi 1780 de Castell del Remei que sempre ha estat un mix entre els dos cellers. Realment all\u00e0 vaig comen\u00e7ar amb la vinya. Per\u00f2 no han estat 20 anys f\u00e0cils. C\u00e9rvoles \u00e9s un cavall salvatge que has de domar. Amb molta personalitat.<\/p>\n <\/p>\n Com compaginava les dues coses?<\/strong><\/p>\n Faig fer un equip de gent que s\u2019encarregava de la vinya i jo pujava i baixava que ho tinc a nom\u00e9s 40 minuts. I el que apren\u00edem amb C\u00e9rvoles va ajudar a cr\u00e9ixer a Castell del Remei. Ara b\u00e9, els vins que fem a C\u00e9rvoles no s\u00f3n f\u00e0cils de vendre. Pel que fa a Castell del Remei, ho portava tot jo, tret del tema financer i comptable. I a l\u2019any 2000 vam posar un director general que era Xavier Cepero. Tot rutllava i en 3 anys vam multiplicar l\u2019empresa per tres. De 300.000 ampolles vam passar a 900.000. Van ser uns anys de bogeria. Tant, que amb el meu germ\u00e0 no ens vam entendre gaire i l\u2019any 2003 vaig decidir que no estava content i que marxava.<\/p>\n <\/p>\n Va deixar Castell del Remei i C\u00e9rvoles que eren de l\u2019empresa familiar per\u00f2 decidit a seguir fent vi?<\/strong><\/p>\n Un dia del mes de mar\u00e7 vaig marxar i no hi vaig tornar fins despr\u00e9s de 11 anys. Tenia m\u00e9s del 49% de Castell i de C\u00e9rvoles per\u00f2 em vaig desvincular del tot. I vaig muntar Tom\u00e0s Cusin\u00e9. La inconsci\u00e8ncia de nou, va jugar una paper important. No estava content i tenia dues opcions o quedar-me i aguantar, o marxar. No tenia un somni predeterminat. El meu somni estava a C\u00e9rvoles. Vaig mirar al sud de Fran\u00e7a, a l\u2019Empord\u00e0, a Tremp\u2026fins que va apar\u00e8ixer la possibilitat del Vilosell. Coneixia la gent, el territori, hi havia una cooperativa que estava tancada i em vaig posar all\u00e0 a treballar com un desgraciat. Vaig tancar una etapa i en vaig obrir una altra. Sense des\u00e0nim. Amb molta il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Al celler Tom\u00e0s Cusin\u00e9, aquesta vegada no ho va fer sol?<\/strong><\/p>\n Abans de comen\u00e7ar el projecte van venir uns amics meus i em van dir que volien ser socis. Jo no tenia un duro o tenia pocs diners per fer-ho tot. Vam muntar una societat on ells posaven els diners i jo el coneixement. Em vaig rehipotecar, per\u00f2 ja coneixia gent que creia en el meu projecte. El primer any va costar molt. Per\u00f2 vaig fer 40.000 ampolles i les vaig vendre totes i l\u2019any seg\u00fcent en vaig fer 70.000 i tamb\u00e9 vaig fer net. El problema va arribar el tercer any que vaig fer 100.000 ampolles, per\u00f2 ja havia esgotat els meus contactes. I em vaig haver d\u2019espavilar m\u00e9s.<\/p>\n <\/p>\n Tenia clar quins vins volia fer?<\/strong><\/p>\n Clar\u00edssim. Volia fer vins amables. Que agradessin a un gran p\u00fablic. Van ser 10 anys molt macos. No em penedeixo gens ni una mica.<\/p>\n <\/p>\n I va tornar a casa\u2026<\/strong><\/p>\n L\u2019any 2014, el meu germ\u00e0 em va dir que estava cansat del celler i si volia quedar-me\u2019l. I ho vaig fer. Eren \u00e8poques de canvi. Tom\u00e0s Cusin\u00e9 semblava que era rendible, per\u00f2 no del tot i ens vam plantejar qu\u00e8 fer: si reduir o fer-nos m\u00e9s grans. I vam decidir cr\u00e9ixer. Vaig tornar a fitxar a Cepero, per\u00f2 amb la condici\u00f3 que ell seria soci d\u2019un nou projecte a la Conca de Barber\u00e0. I aix\u00ed va n\u00e9ixer Cara Nord, a partir d\u2019unes 55 ha de vinya.<\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 tot i la dimensi\u00f3 de la seva empresa, Cara Nord va comen\u00e7ar una mica en precari<\/strong><\/p>\n Una mica s\u00ed. Vam comen\u00e7ar a elaborar al monestir de Poblet i els vins van ser un \u00e8xit. Era un estil totalment diferent. Bones varietats, bon ra\u00efms i molta personalitat. El que tenen aquests vins en boca no ho tenen els del Castell ni els de C\u00e9rvoles, ni els de Tom\u00e0s Cusin\u00e9.<\/p>\n <\/p>\n Aix\u00ed doncs a cada un dels cellers fan vins per un p\u00fablic determinat?<\/strong><\/p>\n M\u00e9s o menys. A Castell del Remei venem hist\u00f2ria. Fem m\u00e9s volum. I produ\u00efm un vi que sigui agradable i entenible. Est\u00e0 molt implantat i l\u2019estil \u00e9s m\u00e9s cl\u00e0ssic i \u00e9s de consum democr\u00e0tic a tope. A Tom\u00e0s Cusin\u00e9 fem vins amables, per\u00f2 experimentem molt. Treballem amb 17 varietats diferents i amb microvinificacions perqu\u00e8 volia saber com es comportaven cada una d\u2019elles. I oferim un vi, Auzells amb un cupatge de 10 varietats en un sol vi. C\u00e9rvoles \u00e9s m\u00e9s terrer, s\u00f3n vins m\u00e9s especials totalment ecol\u00f2gics. Treballem molt per diferenciar la manera de fer i els protocols de cada un dels cellers i dels vins. Per\u00f2 tots tenen en com\u00fa les persones i vulguis que no aix\u00f2 li dona un aire, una filosofia d\u2019elaboraci\u00f3 i de treball.<\/p>\n <\/p>\n Les coses li van b\u00e9\u2026<\/strong><\/p>\n Ara amb tot aix\u00f2 el que el de fer \u00e9s treballar. Fer petits canvis a tot arreu i molta feina. Ara estem vivint un bon moment, estic molt content i a sobre funciona! He d\u2019estar content. I tinc moltes inquietuds encara. Com per exemple reviscolar l\u2019aspecte m\u00e9s tur\u00edstic de Castell del Remei. Som una empresa jove encara. Per\u00f2 tinc una gran responsabilitat. Ho s\u00e9. Som el 20% de la DO Costers del Segre. Tenim l\u2019obligaci\u00f3 de fer-ho b\u00e9. Per la denominaci\u00f3 i pel pa\u00eds tamb\u00e9.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 li interessa del m\u00f3n del vi, qu\u00e8 el mou?<\/strong><\/p>\n S\u00f3c conscient que com a elaborador evoluciono en funci\u00f3 de les meves inquietuds per\u00f2 tamb\u00e9 del mercat, de la demanda, dels importadors\u2026.Per\u00f2 hi ha un tema en el m\u00f3n del vi que m\u2019interessa molt que \u00e9s la transmissi\u00f3 de coneixements entre en\u00f2legs. I l\u2019en\u00f2leg que no est\u00e0 disposat a explicar-te el que fa \u00e9s que t\u00e9 algun problema. Aquesta cosa de \u201cning\u00fa pot fer el vi que faig jo\u201d em grinyola una mica perqu\u00e8 no hi ha cap sistema infal\u00b7lible. Has d\u2019anar provant.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n I qu\u00e8 vol provar ara?<\/strong><\/p>\n El vi \u00e9s un constant desafiament. Cada tast, \u00e9s un examen i em remou la consci\u00e8ncia. No hi ha res que sigui exacte i hi ha molt d\u2019intu\u00efci\u00f3, de passi\u00f3 i de desig. Molt de lluita per la qualitat. La recerca del grial no s\u2019acaba mai (riu). No he fet el meu millor vi encara\u2026Hi ha molt per davant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" […]<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":566,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[34],"tags":[],"class_list":["post-2890","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-premsa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2890","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2890"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2890\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/566"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/castelldelremei.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}